La mar i la cultura
El nostre projecte de recerca tracta sobre la cultura del mar. Pretenem informar del canvis produïts a la flora i fauna marina i la seva repercusió en la costa. També intentem mostrar les costums actuals.
Total de visualitzacions de pàgina:
Simbad el mariner, de Enric Petrus
dimarts, 15 de març del 2011
Context geogràfic: El mar mediterrani estret de gibraltar
Imatge de: anoiadiari.cat
Relació amb el tema: Està relacionat amb el tema perquè jo treballo el mar mediterrani i el tancament de l'estret de gibraltar influeix al mar mediterrani
Importància del tancament o ensorrament de l’Estret de Gibraltar
El Mediterrani es va transformar en el transcurs d’uns 2 milions d’anys en un mar interior hipersalí o bé va arribar a assecar-se per complert. En aquesta fase es suposa que nombrosos organismes del mar de Tetis inicial es van
extingir. De entre les espècies supervivents a la catàstrofe encara existeixen en l’actualitat alguns endemismes vius. Se suposa que abans del tancament de l’estret de Gibraltar va poder donar-se el replegament cap l’Atlàntic de nombroses espècies, les que van poder sobreviure en les costes atlàntiques nord-africanes, des de les quals van poder tornar a recolonitzar la Mediterrània després de tornar-se a obrir l’estrat de Gibraltar. Una segona teoria proposa que algunes espècies mediterrànies van poder sobreviure en les desembocadures dels rius, on les aigües no aconseguien valors de salinitat tant alts com els que van haver de donar a l’alta mar. Però en el transcurs de 2 milions d’anys (des del quaternari fins a l’actualitat) no es va donar un estat de tranquil•litat a la Mediterrània, ja que en tot aquest temps es van alternar algunes glaciacions amb altres èpoques de clima calorós, el que devia d’ocasionar diferents onades d’entrada d’espècies des de l’atlàntic fins al Mediterrani.
Context geogràfic: El mar mediterrani formació
Relació amb el tema: Està relacionat perquè jo treballo el mar mediterrani i la seva formació crec que és molt important
Imatge de: fotolog.com
Origen geològic, modificació del mar de Tetis (tectònica de plaques)
Per comprendre aquestes característiques del mediterrani cal fer un breu recorregut històric: segons la hipòtesis de la tectònica de plaques, les sis grans plaques i les diverses menors en que es divideix la superfície del nostre planeta experimenten, anualment, un desplaçament de diversos centímetres unes respecte d’altres. Fa uns 200 milions d’anys (triàsic inferior) hi havia un únic continent primitiu (Pangea) envoltat per un únic oceà gegant (Panthalassa). Fa uns 165 milions d’anys ja s’havia produït la fragmentació del continent primitiu. Entre l’actual Euroàsia i el nord d’Àfrica es va formar el mar de Tetis, - la mediterrània seria una part residual d’aquell mar primitiu- el qual s’unirien fa uns 135 milions d’anys(Cretaci inferior) amb el recentment format Atlàntic. Fa uns 65-17 milions d'anys (terciari) la llengua de la terra en la qual s’obre el canal de Suez es va tancar, com també va passar fa uns 5 milions d’anys amb l’estret de Gibraltar.
Context geogràfic: El mar mediterrani estret de gibraltar
Relació amb el tema: Està relacionat amb el tema perquè jo treballo el mar mediterrani i el tancament de l'estret de gibraltar influeix molt al mar mediterrani
Imatge de:anoiadiari.cat
Importància del tancament o ensorrament de l’Estret de Gibraltar
El Mediterrani es va transformar en el transcurs d’uns 2 milions d’anys en un mar interior hipersalí o bé va arribar a assecar-se per complert. En aquesta fase es suposa que nombrosos organismes del mar de Tetis inicial es van
extingir. De entre les espècies supervivents a la catàstrofe encara existeixen en l’actualitat alguns endemismes vius. Se suposa que abans del tancament de l’estret de Gibraltar va poder donar-se el replegament cap l’Atlàntic de nombroses espècies, les que van poder sobreviure en les costes atlàntiques nord-africanes, des de les quals van poder tornar a recolonitzar la Mediterrània després de tornar-se a obrir l’estrat de Gibraltar. Una segona teoria proposa que algunes espècies mediterrànies van poder sobreviure en les desembocadures dels rius, on les aigües no aconseguien valors de salinitat tant alts com els que van haver de donar a l’alta mar. Però en el transcurs de 2 milions d’anys (des del quaternari fins a l’actualitat) no es va donar un estat de tranquil•litat a la Mediterrània, ja que en tot aquest temps es van alternar algunes glaciacions amb altres èpoques de clima calorós, el que devia d’ocasionar diferents onades d’entrada d’espècies des de l’atlàntic fins al Mediterrani.
Imatge de:anoiadiari.cat
Importància del tancament o ensorrament de l’Estret de Gibraltar
El Mediterrani es va transformar en el transcurs d’uns 2 milions d’anys en un mar interior hipersalí o bé va arribar a assecar-se per complert. En aquesta fase es suposa que nombrosos organismes del mar de Tetis inicial es van
extingir. De entre les espècies supervivents a la catàstrofe encara existeixen en l’actualitat alguns endemismes vius. Se suposa que abans del tancament de l’estret de Gibraltar va poder donar-se el replegament cap l’Atlàntic de nombroses espècies, les que van poder sobreviure en les costes atlàntiques nord-africanes, des de les quals van poder tornar a recolonitzar la Mediterrània després de tornar-se a obrir l’estrat de Gibraltar. Una segona teoria proposa que algunes espècies mediterrànies van poder sobreviure en les desembocadures dels rius, on les aigües no aconseguien valors de salinitat tant alts com els que van haver de donar a l’alta mar. Però en el transcurs de 2 milions d’anys (des del quaternari fins a l’actualitat) no es va donar un estat de tranquil•litat a la Mediterrània, ja que en tot aquest temps es van alternar algunes glaciacions amb altres èpoques de clima calorós, el que devia d’ocasionar diferents onades d’entrada d’espècies des de l’atlàntic fins al Mediterrani.
Context geogràfic: El mar mediterrani
Imatge de:ca.wikipedia.org
Relació amb el tema: Està relacionat perquè jo treballo el mar mediterrani
El mar Mediterrani
El mar mediterrani és un dels mars més interessants que existeixen. Cal destacar la seva abundant fauna i flora i la gran varietat estructural dels seus diferents habitats. Al mar mediterrani conviuen espècies pròpies de mars freds (àrtiques) i mars calents (subtropicals o tropicals). Constitueix el 0’7% de la superfície total dels mars.
dilluns, 14 de març del 2011
Escultura: Eduardo Chillida
Eduardo Chillida
Escultor i gravador espanyol nascut a Sant Sebastià. Al costat de Jorge Oteiza, és l'escultor basc més destacat del segle XX, continuador de la tradició de Julio González i Pablo Picasso. Després d'abandonar els seus estudis d'arquitectura, va rebre classes de dibuix i va començar a esculpir en ferro. En 1948, es va traslladar a París on va travar amistat amb Pablo Palazuelo i va començar a modelar obres figuratives, en terracota, temàtica que va abandonar aviat, a partir de 1950, concentrar-se en l'abstracció.
La seva primera exposició individual va ser a Madrid, en 1954, en la galeria Clan i va ser la primera mostra d'escultura abstracta que es va realitzar a Espanya. En els seus començaments va utilitzar preferentment el ferro i la fusta, i va introduir posteriorment altres materials com el formigó, l'acer, la pedra i fins i tot l'alabastre, que li interessava per la seva qualitats lumíniques. A partir dels anys 1970 Chillida observa la naturalesa i cerca en ella l’ inspiració per a les seves formes.
Arquitectura: Llotja de peix
Llotja de peix
En la llotja de peix trobes peix fresc i de qualitat, d'una gran varietat d'espècies, tant en peix fresc com en marisc. La presentació del peix ha de fer-se en caixes de forma rectangular, de material autoritzat no recuperable, i amb una cabuda màxima de 6 kg. Tot el procés, des de la captura fins al punt de venda, està sota la supervisió d'una entitat de control inscrita en el Registre d'Entitats de Control i Certificació de la Direcció general d'Indústries i Qualitat Agroalimentària del *DARP, de manera que s'assegura el compliment del Reglament de la Marca Q.
Arquitectura: Barris Pescadors
Barris pescadors
Els carrers estrets, passadissos perpendiculars i paral•lels amb el port, els carrers ens fiquen en un món d'edificis humils fent-nos pensar que ens trobem en un poble de pescadors. Les seves balconades amb roba estesa i petits restaurants es complementen amb bars de tapes i multitud de sorolls i sons amb la persistent presència de l'olor del mar, del mediterrani.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)