Context geogràfic: El mar mediterrani estret de gibraltar

Imatge de: anoiadiari.cat

Relació amb el tema: Està relacionat amb el tema perquè jo treballo el mar mediterrani i el tancament de l'estret de gibraltar influeix al mar mediterrani

Importància del tancament o ensorrament de l’Estret de Gibraltar

El Mediterrani es va transformar en el transcurs d’uns 2 milions d’anys en un mar interior hipersalí o bé va arribar a assecar-se per complert. En aquesta fase es suposa que nombrosos organismes del mar de Tetis inicial es van
extingir. De entre les espècies supervivents a la catàstrofe encara existeixen en l’actualitat alguns endemismes vius. Se suposa que abans del tancament de l’estret de Gibraltar va poder donar-se el replegament cap l’Atlàntic de nombroses espècies, les que van poder sobreviure en les costes atlàntiques nord-africanes, des de les quals van poder tornar a recolonitzar la Mediterrània després de tornar-se a obrir l’estrat de Gibraltar. Una segona teoria proposa que algunes espècies mediterrànies van poder sobreviure en les desembocadures dels rius, on les aigües no aconseguien valors de salinitat tant alts com els que van haver de donar a l’alta mar. Però en el transcurs de 2 milions d’anys (des del quaternari fins a l’actualitat) no es va donar un estat de tranquil•litat a la Mediterrània, ja que en tot aquest temps es van alternar algunes glaciacions amb altres èpoques de clima calorós, el que devia d’ocasionar diferents onades d’entrada d’espècies des de l’atlàntic fins al Mediterrani.

Context geogràfic: El mar mediterrani formació

Relació amb el tema: Està relacionat perquè jo treballo el mar mediterrani i la seva formació crec que és molt important

Imatge de: fotolog.com

Origen geològic, modificació del mar de Tetis (tectònica de plaques)

Per comprendre aquestes característiques del mediterrani cal fer un breu recorregut històric: segons la hipòtesis de la tectònica de plaques, les sis grans plaques i les diverses menors en que es divideix la superfície del nostre planeta experimenten, anualment, un desplaçament de diversos centímetres unes respecte d’altres. Fa uns 200 milions d’anys (triàsic inferior) hi havia un únic continent primitiu (Pangea) envoltat per un únic oceà gegant (Panthalassa). Fa uns 165 milions d’anys ja s’havia produït la fragmentació del continent primitiu. Entre l’actual Euroàsia i el nord d’Àfrica es va formar el mar de Tetis, - la mediterrània seria una part residual d’aquell mar primitiu- el qual s’unirien fa uns 135 milions d’anys(Cretaci inferior) amb el recentment format Atlàntic. Fa uns 65-17 milions d'anys (terciari) la llengua de la terra en la qual s’obre el canal de Suez es va tancar, com també va passar fa uns 5 milions d’anys amb l’estret de Gibraltar.

Context geogràfic: El mar mediterrani estret de gibraltar

Relació amb el tema: Està relacionat amb el tema perquè jo treballo el mar mediterrani i el tancament de l'estret de gibraltar influeix molt al mar mediterrani

Imatge de:anoiadiari.cat

Importància del tancament o ensorrament de l’Estret de Gibraltar

El Mediterrani es va transformar en el transcurs d’uns 2 milions d’anys en un mar interior hipersalí o bé va arribar a assecar-se per complert. En aquesta fase es suposa que nombrosos organismes del mar de Tetis inicial es van
extingir. De entre les espècies supervivents a la catàstrofe encara existeixen en l’actualitat alguns endemismes vius. Se suposa que abans del tancament de l’estret de Gibraltar va poder donar-se el replegament cap l’Atlàntic de nombroses espècies, les que van poder sobreviure en les costes atlàntiques nord-africanes, des de les quals van poder tornar a recolonitzar la Mediterrània després de tornar-se a obrir l’estrat de Gibraltar. Una segona teoria proposa que algunes espècies mediterrànies van poder sobreviure en les desembocadures dels rius, on les aigües no aconseguien valors de salinitat tant alts com els que van haver de donar a l’alta mar. Però en el transcurs de 2 milions d’anys (des del quaternari fins a l’actualitat) no es va donar un estat de tranquil•litat a la Mediterrània, ja que en tot aquest temps es van alternar algunes glaciacions amb altres èpoques de clima calorós, el que devia d’ocasionar diferents onades d’entrada d’espècies des de l’atlàntic fins al Mediterrani.

Context geogràfic: El mar mediterrani

Imatge de:ca.wikipedia.org

Relació amb el tema: Està relacionat perquè jo treballo el mar mediterrani

El mar Mediterrani

El mar mediterrani és un dels mars més interessants que existeixen. Cal destacar la seva abundant fauna i flora i la gran varietat estructural dels seus diferents habitats. Al mar mediterrani conviuen espècies pròpies de mars freds (àrtiques) i mars calents (subtropicals o tropicals). Constitueix el 0’7% de la superfície total dels mars.

Escultura: Eduardo Chillida

Eduardo Chillida
Escultor i gravador espanyol nascut a Sant Sebastià. Al costat de Jorge Oteiza, és l'escultor basc més destacat del segle XX, continuador de la tradició de Julio González i Pablo Picasso. Després d'abandonar els seus estudis d'arquitectura, va rebre classes de dibuix i va començar a esculpir en ferro. En 1948, es va traslladar a París on va travar amistat amb Pablo Palazuelo i va començar a modelar obres figuratives, en terracota, temàtica que va abandonar aviat, a partir de 1950, concentrar-se en l'abstracció.
La seva primera exposició individual va ser a Madrid, en 1954, en la galeria Clan i va ser la primera mostra d'escultura abstracta que es va realitzar a Espanya. En els seus començaments va utilitzar preferentment el ferro i la fusta, i va introduir posteriorment altres materials com el formigó, l'acer, la pedra i fins i tot l'alabastre, que li interessava per la seva qualitats lumíniques. A partir dels anys 1970 Chillida observa la naturalesa i cerca en ella l’ inspiració per a les seves formes.

Arquitectura: Llotja de peix

Llotja de peix
En la llotja de peix trobes peix fresc i de qualitat, d'una gran varietat d'espècies, tant en peix fresc com en marisc. La presentació del peix ha de fer-se en caixes de forma rectangular, de material autoritzat no recuperable, i amb una cabuda màxima de 6 kg. Tot el procés, des de la captura fins al punt de venda, està sota la supervisió d'una entitat de control inscrita en el Registre d'Entitats de Control i Certificació de la Direcció general d'Indústries i Qualitat Agroalimentària del *DARP, de manera que s'assegura el compliment del Reglament de la Marca Q.

Arquitectura: Barris Pescadors

Barris pescadors
Els carrers estrets, passadissos perpendiculars i paral•lels amb el port, els carrers ens fiquen en un món d'edificis humils fent-nos pensar que ens trobem en un poble de pescadors. Les seves balconades amb roba estesa i petits restaurants es complementen amb bars de tapes i multitud de sorolls i sons amb la persistent presència de l'olor del mar, del mediterrani.

Arquitectura: Platja

La platja

Geogràficament parlant, la platja és un dipòsit de sediments no consolidats que varien entre sorra i grava, excloent el fang ja que no és un plànol al•luvial o costa de manglar, que s'estén des de la base de la duna o el límit on acaba la vegetació fins a una profunditat per on els sediments ja no es mouen.
Perquè es formi una platja ha d'haver-hi certes condicions que ho permetin. Primer ha d'existir un àrea geomòrfica que permeti l'acumulació de sediments. Segons, ha de ser major l'acumulació o acreció de sediments que l'erosió, ja que si la segona és major, no hi haurà una acumulació permanent. Recordem que tota platja ha aconseguit naturalment un cicle entre l’acreció i erosió. No obstant això, si s'insereixen noves variables que afectin aquesta relació es pot sobrepassar el límit geomòrfic de la platja i desencadenar una sèrie d'esdeveniments que puguin portar a la pèrdua de la platja.
Una platja és algunes vegades un entorn inestable que exposa a les plantes i animals que ho habiten a condicions sempre canviants. No obstant això, aquests patrons cíclics diaris i estacionals porten a nombrosos organismes vegetals i animals, les fonts d'alimentació i de supervivència. Alguns petits animals furguen en la sorra i s'alimenten amb el material dipositat per les ones. També l'habiten crancs, insectes, i petits ocells. Les tortugues de mar dipositen els seus ous a les platges

També es un entorn d’oci per les persones, uns dels favorits de tot el món. a la gent l'agraden anar a la platja per tomar el sol, banyar-se en el mar, jugar, etc.

Arquitectura: Port

Els ports

Els ports va ser un punt essencial a la vida de la gent dels pobles costaners des de fa milers d’anys. Formàveu part del medi de transport de la gent i permetia la comercialització en llocs diferents. Amb el pas dels anys dels ports van anar evolucionant.

L’evolució d’un port també depèn de la zona i la de gran comercialització. Els ports molts grans solen estar en zones de grans capitals o grans ciutats amb molt de recursos econòmics.
En general, les funcions d'un port són: comercial, intercanvi modal del transport marítim i terrestre, base del vaixell i font de desenvolupament regional. Entre les funcions també: l’activitat pesquera, d'oci i de defensa.

Arquitectura: Els Dics

Els dics

Es denomina dic al mur construït per contenir l'embranzida de l'aigua. En general és de terra i esta en paral•lel al curs d'un riu.
Existeixen diferents tipus de dics com els artificials, els de contenció, les esculleres, els naturals, etc.
Exemples:
Dics artificials prevenen la inundació d'aquells llocs com a pobles o camps que estan prop dels rius, gràcies a aquest dic l'aigua té un flux més ràpid, i cuida les àrees limítrofes contra l'embat de les ones.
Dic natural: sorgeix del la acumulació de material arrossegat per l'aigua en la vora del mateix, el moment d'una inundació
Dics esculleres: Són estructures artificials creades mitjançant superposició de capes d'elements de diferents granulometries i materials encaminats a reduir la quantitat d'energia provinent de l'onatge que entra en un lloc que es vol abrigar, per exemple un port. Contràriament als dics de contenció, no tenen una funció d'impedir la filtració de l'aigua.

Dics de contenció: Aquests dics tradicionalment són construïts, amuntegant terra a la vora del riu. Amplia la base i afilats en el cim, on se solen posar borses de sorra.

Arquitectura: Els fars

Els fars
Un far es una torre situada a prop de la costa, es situen en rutes de navegació dels vaixells i disposen en la part superior d’una llum molt potent, la qual s’utilitza com a guía dels vaixells. També en el far sempre es troba un guardafar que també viu al mateix far i s’ocupa del seu manteniment i neteja. Actualment la majoria dels fars són de forma automàtica i vigilats a distància.
Amb el pas dels anys l’evolució dels fars va donar un gran pas al creixement dels països de zones costaneres, era un monument imprescindible per la navegació.
Durant l’edat Mitjana, els fars no eren un objecte perfeccionat. Al segle XVII els fars encara eren fogueres de fusta o llums tancades a dins de llanternes de vidre fins que el 1782 que l’enginyer Teulère va crear llums reflectores.
Quan va arribar el segle XIX, Fresnel es va donar un pas més gran en la creació dels fars amb lents de graons, composts per un vidre central de forma ordinària envoltat per una sèrie d'anells de poc espessor el perfil del qual és de tal manera que tots tenen el mateix focus principal
Els moderns sistemes de navegació per satèl•lit, com el GPS, han llevat importància als fars encara que segueixen sent d'utilitat (seguretat) per a la navegació nocturna ja que permet la verificació del posicionament en la carta de navegació.

Deu Neptú

Un petit poema que explica com es Posseidó


Posseidó

Inmóvil, en silencio iluminado,
y a la vez en acción, audaz guerrero
que une a serenidad de atracadero
furia de mar sobre el acantilado.

Horizonte rebelde y escarpado,
o quizás antagónico velero
centrado está en su diana, ante el acero
del tridente que Hefestos le ha forjado.

No es el dios que en su carro de tritones
surca los mares, ni el que en los rincones
de su palacio de corales goza

de las nereidas a que ofrece abrigo.
Este es el dios que tiene un enemigo,
y con su propia fuerza lo destroza.


Autor: Francisco Alvarez Hidalgo

Monument als pescadors

Monument als pescadors de Buzios

Als pobles costaners i barris pescadors solen tenir monuments de pescadors i mariners com a record dels seus avantpassats. Aquests monuments formen part de la cultura del lloc que perdurarà per sempre. Per això es donen molt de valor als monuments.

Noi Pescador

Enfront del port de Cambrils podem trobar aquesta estàtua que representa un nen venent peix portats pels pescadors que acaben d’arribar, l'autora és Maria Dolors Ortuño.

La vela de Cambrils

La vela orientada cap al port de pescadors de Cambrils, és una obra inspirada en el mar i representa una vela inflada pel buf del vent. De 12 metres d'altura per 7 metres d'ample aproximadament.

Barri Pescador

Puerto Cambrils


Els barris pescadors son molt antics. Fa part de la nostra cultura, ja que aquests barris son els primers a ser construït i poblat gracies al mar que esta al costat.

Context geogràfic: La mar mediterrania comparada amb les altres mars

He escollit això perquè és la comparació de dos mars semblants i propers

Imatge de: gea.cat

Mar Caspi- Mar Mediterrani

Mar Mar Caspi Mar Mediterrani
Superfície 371.000km2 3.000.000km2
Profunditat màxima 995m 5.210m
Profunditat mitjana 170m 1.370m
Dimensions 1.210 de nord-sud, 236km a 436km d’est a oest 800km de nord-sud, 4.000km d’est a oest

Clima Mar Caspi

Clima bastant més fred que el mediterrani sobretot al hivern.

Clima Mar Mediterrani

El clima mediterrani és una varietat del clima subtropical o del clima temperat que es caracteritza per les seus hiverns temperats, i els estius secs i calorosos.

Flora i Fauna Mar Caspi

La mar Càspia conté un gran nombre d'esturions, els ous dels quals es transformen en caviar. Però està apunt d’extingir-se per la sobre explotació.
A la mar Càspia, juntament amb la mar Negra, s'hi poden trobar espècies del musclo zebra, introduït de forma accidentalment i que s'ha convertit en una espècie invasora a molts països.
La Foca del Caspi , que és endèmica a la mar Càspia, és una de poques espècies de foca que viuen en aigües d'interior (vegeu també la Foca del Baikal. L'àrea ha donat el seu nom a unes quantes espècies d'ocells, incloent-hi les gavines del Caspi i els xatracs del Caspi. Hi ha unes quantes espècies i subespècies de peixos endèmics d'aquest mar interior, incloent-hi el Kutum, el Rutilus del Caspi, la Brema i un "salmó" del Caspi una subespècie de truita Salmo trutta caspiensis . Aquesta subespècie està amenaçada de forma crítica.

Flora i Fauna Mar Mediterrani

Té tot tipus de algues, porífers, cnidaris, cucs, mol•luscos, crustacis, briozous, tunicats, fanerògames, equinoderms i peixos.

Context geogràfic: La mar mediterrania comparada amb altres mars

He escollit això perquè és la comparació de dos mars semblants i propers

Imatge de: gea.cat

Mar Negre- Mar Mediterrani

Mar Mar Negre Mar Mediterrani
Superfície 436.400km2 3.000.000km2
Profunditat màxima 2.212m 5.210m
Salinitat 18% 3,8%

Clima Mar Negre

Al nord el clima és més fred i variable, i el del sud és un clima mediterrani. Les costes oest i sud tenen llocs amb moltes pluges, un clima gairebé subtropical. La mitjana de temperatures superficials de la mar Negra oscil•la entre 7 i 9 °C.

Clima Mar Mediterrani

El clima mediterrani és una varietat del clima subtropical o del clima temperat que es caracteritza per les seus hiverns temperats, i els estius secs i calorosos.

Flora i Fauna Mar Negre

Mar Negra inclou les 193 espècies de peixos.(No he trobat més informació a internet, caldrà buscar més informació en llibres).

Flora i Fauna Mar Mediterrani

Té tot tipus de algues, porífers, cnidaris, cucs, mol•luscos, crustacis, briozous, tunicats, fanerògames, equinoderms i peixos.

Context geogràfic: La mar mediterrania comparada amb altres mars

Imatge de: gea.cat

He escollit això perquè és la comparació de dos mars semblants i propers

Mar Morta- Mar Mediterrani

Mar Mar Morta Mar Mediterrani
Salinitat 33,7% 3,8%
Superfície 625 km2 3.000.000km2
Profunditat màxima 422m 5210m

Clima de la Mart Morta:
És un clima assolellat durant tot l’any. La precipitació mitjana anual és de 100mm, la temperatura mitjana a l’estiu oscil•la entre els 32 i 39 ºC i al hivern entre els 20 i 23ºC.

Clima del Mar Mediterrani:
El clima mediterrani és una varietat del clima subtropical o del clima temperat que es caracteritza per les seus hiverns temperats, i els estius secs i calorosos.

Flora i Fauna de la Mart Morta:
Cap ésser viu pot suportar les condicions de vida de la Mar Morta llevat d’alguns microbis especials, en cas de precipitació el llac es pot cobrir d’algues vermelles.
Aquesta massa d’aigua es denomina “morta” perquè la seva alta salinitat impedeix la vida dels organismes aquàtics, malgrat que hi són presents petites quantitats de bacteris i fongs.

Flora i Fauna de la Mar Mediterrani:
Té tot tipus de algues, porífers, cnidaris, cucs, mol•luscos, crustacis, briozous, tunicats, fanerògames, equinoderms i peixos.

Context històric: Tipus de Pesca

He escollit això perquè és un tipus de pesca més important/utilitzat de Cambrils

Imatge de: mardamunt.blogspot.com

El tresmall: El tresmall és un ormeig de pesca format per tres xarxes superposades i de diferent trama. D’aquesta manera el peix passa la primera xarxa i es queda enganxat entre la segona i la tercera. De mides molt variables, s’empra principalment al mar i a les basses i es capturen espècies molt diverses: llisals, carpes, llobarros, moixarres…

Context històric: Tipus de pesca

He escollit això perquè és un tipus de pesca més importants/utilitzats a Cambrils

Imatge de: ventasdebarcos.com

Curri: Tècnica de pesca consistent en una llença arrossegada per un bastiment en moviment. Aquesta llença té a la punta un peixet que abans estava fet de ploma i que ara és de plàstic i imita els peixos de veritat. Quan els peixos veuen al peixet s’hi llancen per menjar-se’l i queden enganxats per l’ham.

Les tècniques de pesca artesanals i modernes

Bé, per començar l'explicació crec que primer cal definir els conceptes que tractem.

Anomenem pesca artesanal aquella activitat realitzada amb embarcacions de 100000 kg o menys de Registre Brut (TRB) usant tècniques tradicionals. No han patit una gran transformació tecnològica. Encanvi la pesca moderna, obtes quantitats de peix molt majors respecte la pesca artesanal. Desgraciadament obtenir tan peix en tan poc temps té un impacte molt negatiu en la natura.

La pesca esta en desenvolupament continu, des de la pesca a la deriva que va ser el primer tipus de pesca artesanal fins l'actual pesca de cèrcol, d'arrastre (gran impacte medioambiental), d'emmallament, palancres, nanses, boguera ... Cada regió té una tècnica pesquera diferent, perquè no tots els peixos són iguals i no tots es pesquen iguals. he elegit aquesta foto perquè crec que es molt significativa, els peixos són una font d'aliment però també són èssers vius i hem de respectar uns marges per tal de que tots sortim beneficiats.
FOTO

Context històric: Tipus de pesca

He escollit això perquè és un tipus de pesca més importants/utilitzats a Cambrils

Imatge de: bazarlaspalmeras.es

Potera: Ormeig de pesca que té un eix central al voltant del qual hi ha posat diversos hams amb una mateixa posició i altura, formant circumferència. Aquest ormeig es usat en la pesca del calamar i en moviments que es diuen fer enzades. Quan la potera arriba a la profunditat desitjada es va pujant i baixant el braç en que es subjecte el fil de l’ormeig per que la potera vagi fent un moviment de pujada i baixada.

Dic

Dic "Cruz del eje"


Es denomina dic al mur construït per contenir l'embranzida de l'aigua. En general és de terra i esta en paral•lel al curs d'un riu.
Existeixen diferents tipus de dics com els artificials, els de contenció, les esculleres, els naturals, etc.

Context històric: Tipus de pesca

He escollit això perquè és un tipus de pesca més important/utilitzats a Cambrils.

Imatge de: cmmarenostrum5.blogspot.com

L’art d’encerclament:La pesca d’encerclament consta de dues embarcacions, la cinta (barca més grossa, amb 10 o 12 homes i que és la que porta tots els estris de pesca) i el bot de llum (petita embarcació equipada amb uns potents llums).
Quan el bot de llum mitjançant els forts focus lluminosos ha pogut atreure prou peix sota el bot, la cinta li cala la xarxa arran de l’aigua en cercle, envoltant la mola de peix. Quan aquest està envoltat, a la part de baix de la xarxa s’hi troben una sèrie d’anelles lligades a l’armadura dels ploms, per l’ull de les quals passa una sirga anomenada sàgola, que al ser estirada permet de tancar l’art per sota, com aquell qui estreny la boca d’una bossa. Una vegada el peix queda encerclat, es tracta d’anar estrenyent l’art fins que el peix quedi ben amolat i així ser copejat amb un gros salabre i ser abocat dins les caixes.

Poseido

Poseidó és el indiscutible rei dels mars, junt amb els seu trident i el seu carro tirat de cavalls controlava totes les aigües. Habitava en l’Olimp tot i tenir un palau a les profunditats de l’Egeu protegit per monstres marins. Poseidó sempre protestà per tenir els mateixos drets i privilegis que el Déu dels Déus: Zeus.

Poseidó junt am Zeus eren els Déus més infidels així tenint moltes amants com: Gea, Demeter, Teofane, Tiro ...

La imatge l'he aconseguit d'un altre blog on estan il·lustrats altres mites AQUI

La pesca a Cambrils

Cambrils des dels seus orígens ha sigut un poble que ha basat la seua economia en l’agricultura i majoritàriament en la pesca, (que explicaré més tard). Actualment podríem afirmar que unes 200 famílies cambrilenques viuen de la pesca, fet que s’ha anat passant de generació en generació.

En el port de cambrils i trobem diferentes embarcacions, però basicament les podem classificar en dos tipus: les de cèrcol i d'arrastre.

El fet de ser un poble al costat de la mar també te uns efectes en la gastronomia ja que el peix es un plat abundant en els restaurants i les cases de Cambrils

Els nusos

Els nusos es una tècnica tan antiga que fins i tot avui la fem servir. Qui no té/tingut una sabata amb cordons? I amb els cordons que es fa? Si ens parem a pensar veiem que els nusos formen part de la nostre vida quotidiana més del que creiem.

Tenim diferents tipus de nusos (majoritàriament de pesca), cadascun evidentment especialitzat amb una tasca en concret. Uns exemples de nusos serien aquests:

- Unió de dos línies

- Nus simple per hams

- Nus simple per hams de trau

- Nuar un esquer

- Llaç reforçat

- Llaç reforçat terminal

- Nus trau o llaç

Port

Port de Malaga

Els ports va ser un punt essencial a la vida de la gent dels pobles costaners des de fa milers d’anys. Formaven part del medi de transport de la gent i permetia la comercialització entre llocs diferents. Amb el pas dels anys dels ports van anar evolucionant.

Far

Aquest es el far de Alexandria, un dels fars mes famosos del món. Va ser construit al segle III a.C.

Desde fa molt d'anys els fars fan part de la cultura relacionada amb la mar. Ja que de guia per als vaixells.

Canvi d'estètica

Nois! estaria bé canviar l'estètica del blog per tal de facilitar la lectura dels textos. El fons és molt maco, però les lletres no es veuen prou bé.

Simbad

Simbad és un relat de la coneguda obra de 'Les mil i una nits'. Simbad realitza 7 viatges durant la seua història on es posa a prova la seva astúcia davant el inmens mar i tots els seus alicients.

Les mil i una nits és una obra que recull diferents històries àrabs, com per exemple les conegudes histories de :

- Aladí i la llàmpara meravellosa

- Alí Bábá i els 40 lladres

La foto l'he trobat en aquesta pagina AQUÍ. Com podreu observar és una pàgina de literatura i cultura.

Marees

Context geogràfic

La imatge relaciona els dos tipus de marees, la marea baixa i alta contrastant el paisatgfe quan hi ha marea alta i la baixa

Les marees


Les marees són elevacions i descensos del mar provocats per la força gravitatòria del Sol i la Lluna.
Hi ha dos tipus de marees:

• Les marees altes o vives: Es produeixen quan la Lluna i el Sol estan alineats
• Les marees baixes: Es produeixen quan la Lluna i el Sol formen un angle recte

Aproximadament es produeixen dues cada dia. Dues marees altes successives estan separades per un període de temps de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart
En els mars tancats o petits (com el Mediterrani) les marees són gairebé imperceptibles. Al mar obert, les marees altes, no s’eleven més d’un metre, però prop dels continents l’ascens pot ser de més de 6 metres provocant destrosses en platges i passejos marítims.
La pressió atmosfèrica també influeix, fins a 15cm. Aquestes marees es denominen marees meteorològiques.

Per què les marees són més suaus al Mediterrani?

Perquè és un mar molt petit i cal una gran quantitat d'aigua perquè variï el nivell de les costes. El relleu de la costa també influeix, a les costes planes la marea avança molt més terreny (i molt més de pressa) que a la costes escarpades.

Iode

Iode


El iode és essencial, des de un punt nutricional. La deficiència pot ser freqüent en zones allunyades de la costa o en zones muntanyenques. La deficiència del iode produeix problemes de salut, goll, cretinisme entre altres coses.
Diverses àrees del món estan bastant afectades per la manca de iode, com Holanda, el pacífic occidental, el sud-est d’Àsia i Àfrica.
L’Índia té 500 milions de persones afectades per la manca de iode, 54 milions amb goll i 2 milions amb cretinisme. Molts països han començat a prendre decisions en el assumpte, per això cal consciencia la gent de l’important que és el iode per la salut, i utilitzar sal iodada.

Salines

Salines



Les salines es ja estaven explotades al S.XII pels àrabs. La sal s’exportava per tota la Mediterrània, les antigues salines estaven situades als actuals termes de Sant Jaume d’enveja i Amposta.
La sal no només es troba a la costa sinó que també la podem trobar en jaciments de terres interiors. L’explotació de la sal pot ser en mines a cel cobert, en galeries subterrànies o per evaporació d’aigües. Però la sal que consumim sol ser marina.
El procés d’extracció salina consisteix a fer passar l’aigua de mar per diferents tancs d’evaporació on es concentra el contingut de sal. Per últim precipita la sal de consum de gran puresa. A Catalunya el Delte de l’Ebre i Evissa es on hi ha salines d’aquest tipus.

Les sirenes

Una sirena es allò que seria mitologia colectiva, són monstres del mar amb cos de dona i amb cua de peix.

Les sirenes han protagonitzat diferents relats mitologics, un clar exemple va ser l'Odissea on van protagonitzar una de les moltes aventures del mite Ulisses.

Es deia que el cant de les sirenes era capaç de fer perdre el nord a qualsevol home provocant que acabessin caient a l'aigua on l'encant de les sirenes es transformava en bèsties que devoraven els mariners

Les Sirenes



Les Sirenes eren filles de Cal·líope i del riu Aqueloo, segons la Mitologia Grega.
S'explica que van néixer amb el cap i el rostre de dona, el cos d'au, i dotades d'una meravellosa i seductora veu.


Tan belles eren, que es van atrevir a competir amb les Muses, i en la baralla, aquestes les van derrotar i els van arrencar les plomes. Plenes de vergonya per la derrota, es van retirar a les costes de Sicília, on van canviar les seves ales inservibles per una llarga cua de peix.

Els seus cants exercien una atracció tan poderosa, que els mariners deixaven d'atendre a les seves tasques en els vaixells, i aquests s'estavellaven contra les roques.

Ulisses va voler escoltar el meravellós cant de les Sirenes, però no desitjava perdre als seus homes ni el seu vaixell, així que va ordenar cobrir amb cera les orelles dels seus companys de viatge, i ell es va fer lligar al pal major del vaixell, per no saltar a l'aigua darrere de les Sirenes.

S'havia predit que les Sirenes moririen quan un mortal pogués resistir l'embruixament de les seves cançons. Segons això, haurien mort després que Ulisses aconseguís passar al seu costat sense dany.
No és cert. Tots hem vist Sirenes bellíssimes, assegudes sobre una roca a la vora de l'aigua, pentinant les seves llargues cabelleres, mentre entonen, amb la seva veu meravellosa, cançons d'ones i viatges.

Explicacio: vaig triar l'imatge d'una sirena perquè fa part de la cultura del mar desde fa molt de segles i una de les llegendes més contades pels pescadors.

Ulisses

Ulisses - Odissea

Aqui tenim una imatge d'Ulisses abord del seu vaixell amb els seus mariners.
Veiem Ulisses lligat al seu màstil per tal d'evitar que les sirenes el posseiexin. Una dada a remarcar els mariners portaven sera a les orelles per evitar sentir el cant de les sirenes.

Ulisses es un gran referent de la literatura marina