Context geogràfic: El mar mediterrani estret de gibraltar

Imatge de: anoiadiari.cat

Relació amb el tema: Està relacionat amb el tema perquè jo treballo el mar mediterrani i el tancament de l'estret de gibraltar influeix al mar mediterrani

Importància del tancament o ensorrament de l’Estret de Gibraltar

El Mediterrani es va transformar en el transcurs d’uns 2 milions d’anys en un mar interior hipersalí o bé va arribar a assecar-se per complert. En aquesta fase es suposa que nombrosos organismes del mar de Tetis inicial es van
extingir. De entre les espècies supervivents a la catàstrofe encara existeixen en l’actualitat alguns endemismes vius. Se suposa que abans del tancament de l’estret de Gibraltar va poder donar-se el replegament cap l’Atlàntic de nombroses espècies, les que van poder sobreviure en les costes atlàntiques nord-africanes, des de les quals van poder tornar a recolonitzar la Mediterrània després de tornar-se a obrir l’estrat de Gibraltar. Una segona teoria proposa que algunes espècies mediterrànies van poder sobreviure en les desembocadures dels rius, on les aigües no aconseguien valors de salinitat tant alts com els que van haver de donar a l’alta mar. Però en el transcurs de 2 milions d’anys (des del quaternari fins a l’actualitat) no es va donar un estat de tranquil•litat a la Mediterrània, ja que en tot aquest temps es van alternar algunes glaciacions amb altres èpoques de clima calorós, el que devia d’ocasionar diferents onades d’entrada d’espècies des de l’atlàntic fins al Mediterrani.

Context geogràfic: El mar mediterrani formació

Relació amb el tema: Està relacionat perquè jo treballo el mar mediterrani i la seva formació crec que és molt important

Imatge de: fotolog.com

Origen geològic, modificació del mar de Tetis (tectònica de plaques)

Per comprendre aquestes característiques del mediterrani cal fer un breu recorregut històric: segons la hipòtesis de la tectònica de plaques, les sis grans plaques i les diverses menors en que es divideix la superfície del nostre planeta experimenten, anualment, un desplaçament de diversos centímetres unes respecte d’altres. Fa uns 200 milions d’anys (triàsic inferior) hi havia un únic continent primitiu (Pangea) envoltat per un únic oceà gegant (Panthalassa). Fa uns 165 milions d’anys ja s’havia produït la fragmentació del continent primitiu. Entre l’actual Euroàsia i el nord d’Àfrica es va formar el mar de Tetis, - la mediterrània seria una part residual d’aquell mar primitiu- el qual s’unirien fa uns 135 milions d’anys(Cretaci inferior) amb el recentment format Atlàntic. Fa uns 65-17 milions d'anys (terciari) la llengua de la terra en la qual s’obre el canal de Suez es va tancar, com també va passar fa uns 5 milions d’anys amb l’estret de Gibraltar.

Context geogràfic: El mar mediterrani estret de gibraltar

Relació amb el tema: Està relacionat amb el tema perquè jo treballo el mar mediterrani i el tancament de l'estret de gibraltar influeix molt al mar mediterrani

Imatge de:anoiadiari.cat

Importància del tancament o ensorrament de l’Estret de Gibraltar

El Mediterrani es va transformar en el transcurs d’uns 2 milions d’anys en un mar interior hipersalí o bé va arribar a assecar-se per complert. En aquesta fase es suposa que nombrosos organismes del mar de Tetis inicial es van
extingir. De entre les espècies supervivents a la catàstrofe encara existeixen en l’actualitat alguns endemismes vius. Se suposa que abans del tancament de l’estret de Gibraltar va poder donar-se el replegament cap l’Atlàntic de nombroses espècies, les que van poder sobreviure en les costes atlàntiques nord-africanes, des de les quals van poder tornar a recolonitzar la Mediterrània després de tornar-se a obrir l’estrat de Gibraltar. Una segona teoria proposa que algunes espècies mediterrànies van poder sobreviure en les desembocadures dels rius, on les aigües no aconseguien valors de salinitat tant alts com els que van haver de donar a l’alta mar. Però en el transcurs de 2 milions d’anys (des del quaternari fins a l’actualitat) no es va donar un estat de tranquil•litat a la Mediterrània, ja que en tot aquest temps es van alternar algunes glaciacions amb altres èpoques de clima calorós, el que devia d’ocasionar diferents onades d’entrada d’espècies des de l’atlàntic fins al Mediterrani.

Context geogràfic: El mar mediterrani

Imatge de:ca.wikipedia.org

Relació amb el tema: Està relacionat perquè jo treballo el mar mediterrani

El mar Mediterrani

El mar mediterrani és un dels mars més interessants que existeixen. Cal destacar la seva abundant fauna i flora i la gran varietat estructural dels seus diferents habitats. Al mar mediterrani conviuen espècies pròpies de mars freds (àrtiques) i mars calents (subtropicals o tropicals). Constitueix el 0’7% de la superfície total dels mars.

Context geogràfic: La mar mediterrania comparada amb les altres mars

He escollit això perquè és la comparació de dos mars semblants i propers

Imatge de: gea.cat

Mar Caspi- Mar Mediterrani

Mar Mar Caspi Mar Mediterrani
Superfície 371.000km2 3.000.000km2
Profunditat màxima 995m 5.210m
Profunditat mitjana 170m 1.370m
Dimensions 1.210 de nord-sud, 236km a 436km d’est a oest 800km de nord-sud, 4.000km d’est a oest

Clima Mar Caspi

Clima bastant més fred que el mediterrani sobretot al hivern.

Clima Mar Mediterrani

El clima mediterrani és una varietat del clima subtropical o del clima temperat que es caracteritza per les seus hiverns temperats, i els estius secs i calorosos.

Flora i Fauna Mar Caspi

La mar Càspia conté un gran nombre d'esturions, els ous dels quals es transformen en caviar. Però està apunt d’extingir-se per la sobre explotació.
A la mar Càspia, juntament amb la mar Negra, s'hi poden trobar espècies del musclo zebra, introduït de forma accidentalment i que s'ha convertit en una espècie invasora a molts països.
La Foca del Caspi , que és endèmica a la mar Càspia, és una de poques espècies de foca que viuen en aigües d'interior (vegeu també la Foca del Baikal. L'àrea ha donat el seu nom a unes quantes espècies d'ocells, incloent-hi les gavines del Caspi i els xatracs del Caspi. Hi ha unes quantes espècies i subespècies de peixos endèmics d'aquest mar interior, incloent-hi el Kutum, el Rutilus del Caspi, la Brema i un "salmó" del Caspi una subespècie de truita Salmo trutta caspiensis . Aquesta subespècie està amenaçada de forma crítica.

Flora i Fauna Mar Mediterrani

Té tot tipus de algues, porífers, cnidaris, cucs, mol•luscos, crustacis, briozous, tunicats, fanerògames, equinoderms i peixos.

Context geogràfic: La mar mediterrania comparada amb altres mars

He escollit això perquè és la comparació de dos mars semblants i propers

Imatge de: gea.cat

Mar Negre- Mar Mediterrani

Mar Mar Negre Mar Mediterrani
Superfície 436.400km2 3.000.000km2
Profunditat màxima 2.212m 5.210m
Salinitat 18% 3,8%

Clima Mar Negre

Al nord el clima és més fred i variable, i el del sud és un clima mediterrani. Les costes oest i sud tenen llocs amb moltes pluges, un clima gairebé subtropical. La mitjana de temperatures superficials de la mar Negra oscil•la entre 7 i 9 °C.

Clima Mar Mediterrani

El clima mediterrani és una varietat del clima subtropical o del clima temperat que es caracteritza per les seus hiverns temperats, i els estius secs i calorosos.

Flora i Fauna Mar Negre

Mar Negra inclou les 193 espècies de peixos.(No he trobat més informació a internet, caldrà buscar més informació en llibres).

Flora i Fauna Mar Mediterrani

Té tot tipus de algues, porífers, cnidaris, cucs, mol•luscos, crustacis, briozous, tunicats, fanerògames, equinoderms i peixos.

Context geogràfic: La mar mediterrania comparada amb altres mars

Imatge de: gea.cat

He escollit això perquè és la comparació de dos mars semblants i propers

Mar Morta- Mar Mediterrani

Mar Mar Morta Mar Mediterrani
Salinitat 33,7% 3,8%
Superfície 625 km2 3.000.000km2
Profunditat màxima 422m 5210m

Clima de la Mart Morta:
És un clima assolellat durant tot l’any. La precipitació mitjana anual és de 100mm, la temperatura mitjana a l’estiu oscil•la entre els 32 i 39 ºC i al hivern entre els 20 i 23ºC.

Clima del Mar Mediterrani:
El clima mediterrani és una varietat del clima subtropical o del clima temperat que es caracteritza per les seus hiverns temperats, i els estius secs i calorosos.

Flora i Fauna de la Mart Morta:
Cap ésser viu pot suportar les condicions de vida de la Mar Morta llevat d’alguns microbis especials, en cas de precipitació el llac es pot cobrir d’algues vermelles.
Aquesta massa d’aigua es denomina “morta” perquè la seva alta salinitat impedeix la vida dels organismes aquàtics, malgrat que hi són presents petites quantitats de bacteris i fongs.

Flora i Fauna de la Mar Mediterrani:
Té tot tipus de algues, porífers, cnidaris, cucs, mol•luscos, crustacis, briozous, tunicats, fanerògames, equinoderms i peixos.

Context històric: Tipus de Pesca

He escollit això perquè és un tipus de pesca més important/utilitzat de Cambrils

Imatge de: mardamunt.blogspot.com

El tresmall: El tresmall és un ormeig de pesca format per tres xarxes superposades i de diferent trama. D’aquesta manera el peix passa la primera xarxa i es queda enganxat entre la segona i la tercera. De mides molt variables, s’empra principalment al mar i a les basses i es capturen espècies molt diverses: llisals, carpes, llobarros, moixarres…

Context històric: Tipus de pesca

He escollit això perquè és un tipus de pesca més importants/utilitzats a Cambrils

Imatge de: ventasdebarcos.com

Curri: Tècnica de pesca consistent en una llença arrossegada per un bastiment en moviment. Aquesta llença té a la punta un peixet que abans estava fet de ploma i que ara és de plàstic i imita els peixos de veritat. Quan els peixos veuen al peixet s’hi llancen per menjar-se’l i queden enganxats per l’ham.

Marees

Context geogràfic

La imatge relaciona els dos tipus de marees, la marea baixa i alta contrastant el paisatgfe quan hi ha marea alta i la baixa

Les marees


Les marees són elevacions i descensos del mar provocats per la força gravitatòria del Sol i la Lluna.
Hi ha dos tipus de marees:

• Les marees altes o vives: Es produeixen quan la Lluna i el Sol estan alineats
• Les marees baixes: Es produeixen quan la Lluna i el Sol formen un angle recte

Aproximadament es produeixen dues cada dia. Dues marees altes successives estan separades per un període de temps de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart
En els mars tancats o petits (com el Mediterrani) les marees són gairebé imperceptibles. Al mar obert, les marees altes, no s’eleven més d’un metre, però prop dels continents l’ascens pot ser de més de 6 metres provocant destrosses en platges i passejos marítims.
La pressió atmosfèrica també influeix, fins a 15cm. Aquestes marees es denominen marees meteorològiques.

Per què les marees són més suaus al Mediterrani?

Perquè és un mar molt petit i cal una gran quantitat d'aigua perquè variï el nivell de les costes. El relleu de la costa també influeix, a les costes planes la marea avança molt més terreny (i molt més de pressa) que a la costes escarpades.

Iode

Iode


El iode és essencial, des de un punt nutricional. La deficiència pot ser freqüent en zones allunyades de la costa o en zones muntanyenques. La deficiència del iode produeix problemes de salut, goll, cretinisme entre altres coses.
Diverses àrees del món estan bastant afectades per la manca de iode, com Holanda, el pacífic occidental, el sud-est d’Àsia i Àfrica.
L’Índia té 500 milions de persones afectades per la manca de iode, 54 milions amb goll i 2 milions amb cretinisme. Molts països han començat a prendre decisions en el assumpte, per això cal consciencia la gent de l’important que és el iode per la salut, i utilitzar sal iodada.

Salines

Salines



Les salines es ja estaven explotades al S.XII pels àrabs. La sal s’exportava per tota la Mediterrània, les antigues salines estaven situades als actuals termes de Sant Jaume d’enveja i Amposta.
La sal no només es troba a la costa sinó que també la podem trobar en jaciments de terres interiors. L’explotació de la sal pot ser en mines a cel cobert, en galeries subterrànies o per evaporació d’aigües. Però la sal que consumim sol ser marina.
El procés d’extracció salina consisteix a fer passar l’aigua de mar per diferents tancs d’evaporació on es concentra el contingut de sal. Per últim precipita la sal de consum de gran puresa. A Catalunya el Delte de l’Ebre i Evissa es on hi ha salines d’aquest tipus.

Estat del treball

Quins aspectes he de treballar
Context històric
He de treballar els següents aspectes:
-Tipus i evolució dels vaixells
-La història i actualitat de la pesca
-Explotació el mar
- Problemes de salut per estar lluny del iode
Context geogràfic
He de treballar els següents aspectes:
-La mar comparada amb altres mars el món
- Formació els mars
- Animals de la mar mediterrània
- Les llunes i les marees
Aspectes que vull desenvolupar amb més profunditat

Context històric
M’interessa estudiar més a fons els tipus i evolució dels vaixells i la història i actualitat de la pesca, perquè a més a més de la informació que puc trobar en paper o internet puc contactar amb persones de Cambrils que hem poden donar informació directa. Puc fer gravacions, fotografies, consultar el fons local de la biblioteca municipal.
A més a més el Museu d’Història Cambrils estan reconstruint una barca antiga que poc servir com un monument històric: El Teressa
Els altres dos aspectes que he d’estudiar són importants però no els tinc a prop la informació directa tot i que una sortida al delta del Ebre em seria molt útil.

Context geogràfic
El primer i el quart tema són molt generals i no aprofundiré molt, encara que em serviran per fer una introducció general.
La formació dels mars també és un tema general per la qual cosa jo em dedicaré més concretament a la formació de la mar Mediterrània

Suports i fonts d’informació

Documents trobats a internet
· Encara no he cercat informació a fons per tant la meva aportació actual és molt elemental, puc anomenar les següents pàgines:
i. La Evolució dels vaixells: http://ioana-roxxy.blogspot.com/2007/05/la-evoluci-dels-vaixells.html
ii. Història de la pesca: http://www.maestropescador.com/Arte_pesca/Historia_pesca.html
iii. Deficiència de Iode. http://ca.wikilingue.com/es/Defici%C3%A8ncia_de_iode
iv. Tipus de vaixells: http://bibliotecnica.upc.es/e-portals/practiques_de_vaixell/Tipus_vaixells.htm
v. Formació de mar mediterrani: http://www.raco.cat/index.php/Atzavara/article/viewFile/69762/96806
vi. Les marees: http://ca.wikipedia.org/wiki/Marea
vii. Vaixells vikings: http://ca.wikilingue.com/fr/Vaixell_viking
viii. Titànic: http://canales.nortecastilla.es/titanic/historia.htm
ix. Explotació del mar (salines): http://es.wikipedia.org/wiki/Salina
x. Formació dels mars: http://socialsenxarxa.wordpress.com/2009/07/02/la-formacio-dels-continents-i-els-oceans/
xi. Fonts de contaminació dels mars: http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/mar.htm
xii. Conseqüències de la contaminació del mar: http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/mar.htm


Llibres i enciclopèdies
· He de buscar en la biblioteca municipal i en la del institut: guies de peixos i llibres sobre la formació i els mars. De moment he pogut trobar un llibre que parla sobre la formació i la fauna del mar mediterrani
Observació de la realitat
· Vull que el meu treball reflecteixi fets reals i per tant la meva documentació la trobaré en entrevistes, observacions, fotografies, powers points, vídeos de la gent de cambrils: cofaria de pescadors, pòsit, club nàutic, peixateries ...

Calendari personal
He elaborat un calendari google i està penjat en el blog de la mar.