Context geogràfic: El mar mediterrani estret de gibraltar

Imatge de: anoiadiari.cat

Relació amb el tema: Està relacionat amb el tema perquè jo treballo el mar mediterrani i el tancament de l'estret de gibraltar influeix al mar mediterrani

Importància del tancament o ensorrament de l’Estret de Gibraltar

El Mediterrani es va transformar en el transcurs d’uns 2 milions d’anys en un mar interior hipersalí o bé va arribar a assecar-se per complert. En aquesta fase es suposa que nombrosos organismes del mar de Tetis inicial es van
extingir. De entre les espècies supervivents a la catàstrofe encara existeixen en l’actualitat alguns endemismes vius. Se suposa que abans del tancament de l’estret de Gibraltar va poder donar-se el replegament cap l’Atlàntic de nombroses espècies, les que van poder sobreviure en les costes atlàntiques nord-africanes, des de les quals van poder tornar a recolonitzar la Mediterrània després de tornar-se a obrir l’estrat de Gibraltar. Una segona teoria proposa que algunes espècies mediterrànies van poder sobreviure en les desembocadures dels rius, on les aigües no aconseguien valors de salinitat tant alts com els que van haver de donar a l’alta mar. Però en el transcurs de 2 milions d’anys (des del quaternari fins a l’actualitat) no es va donar un estat de tranquil•litat a la Mediterrània, ja que en tot aquest temps es van alternar algunes glaciacions amb altres èpoques de clima calorós, el que devia d’ocasionar diferents onades d’entrada d’espècies des de l’atlàntic fins al Mediterrani.

Context geogràfic: El mar mediterrani formació

Relació amb el tema: Està relacionat perquè jo treballo el mar mediterrani i la seva formació crec que és molt important

Imatge de: fotolog.com

Origen geològic, modificació del mar de Tetis (tectònica de plaques)

Per comprendre aquestes característiques del mediterrani cal fer un breu recorregut històric: segons la hipòtesis de la tectònica de plaques, les sis grans plaques i les diverses menors en que es divideix la superfície del nostre planeta experimenten, anualment, un desplaçament de diversos centímetres unes respecte d’altres. Fa uns 200 milions d’anys (triàsic inferior) hi havia un únic continent primitiu (Pangea) envoltat per un únic oceà gegant (Panthalassa). Fa uns 165 milions d’anys ja s’havia produït la fragmentació del continent primitiu. Entre l’actual Euroàsia i el nord d’Àfrica es va formar el mar de Tetis, - la mediterrània seria una part residual d’aquell mar primitiu- el qual s’unirien fa uns 135 milions d’anys(Cretaci inferior) amb el recentment format Atlàntic. Fa uns 65-17 milions d'anys (terciari) la llengua de la terra en la qual s’obre el canal de Suez es va tancar, com també va passar fa uns 5 milions d’anys amb l’estret de Gibraltar.

Context geogràfic: El mar mediterrani estret de gibraltar

Relació amb el tema: Està relacionat amb el tema perquè jo treballo el mar mediterrani i el tancament de l'estret de gibraltar influeix molt al mar mediterrani

Imatge de:anoiadiari.cat

Importància del tancament o ensorrament de l’Estret de Gibraltar

El Mediterrani es va transformar en el transcurs d’uns 2 milions d’anys en un mar interior hipersalí o bé va arribar a assecar-se per complert. En aquesta fase es suposa que nombrosos organismes del mar de Tetis inicial es van
extingir. De entre les espècies supervivents a la catàstrofe encara existeixen en l’actualitat alguns endemismes vius. Se suposa que abans del tancament de l’estret de Gibraltar va poder donar-se el replegament cap l’Atlàntic de nombroses espècies, les que van poder sobreviure en les costes atlàntiques nord-africanes, des de les quals van poder tornar a recolonitzar la Mediterrània després de tornar-se a obrir l’estrat de Gibraltar. Una segona teoria proposa que algunes espècies mediterrànies van poder sobreviure en les desembocadures dels rius, on les aigües no aconseguien valors de salinitat tant alts com els que van haver de donar a l’alta mar. Però en el transcurs de 2 milions d’anys (des del quaternari fins a l’actualitat) no es va donar un estat de tranquil•litat a la Mediterrània, ja que en tot aquest temps es van alternar algunes glaciacions amb altres èpoques de clima calorós, el que devia d’ocasionar diferents onades d’entrada d’espècies des de l’atlàntic fins al Mediterrani.

Context geogràfic: El mar mediterrani

Imatge de:ca.wikipedia.org

Relació amb el tema: Està relacionat perquè jo treballo el mar mediterrani

El mar Mediterrani

El mar mediterrani és un dels mars més interessants que existeixen. Cal destacar la seva abundant fauna i flora i la gran varietat estructural dels seus diferents habitats. Al mar mediterrani conviuen espècies pròpies de mars freds (àrtiques) i mars calents (subtropicals o tropicals). Constitueix el 0’7% de la superfície total dels mars.

Escultura: Eduardo Chillida

Eduardo Chillida
Escultor i gravador espanyol nascut a Sant Sebastià. Al costat de Jorge Oteiza, és l'escultor basc més destacat del segle XX, continuador de la tradició de Julio González i Pablo Picasso. Després d'abandonar els seus estudis d'arquitectura, va rebre classes de dibuix i va començar a esculpir en ferro. En 1948, es va traslladar a París on va travar amistat amb Pablo Palazuelo i va començar a modelar obres figuratives, en terracota, temàtica que va abandonar aviat, a partir de 1950, concentrar-se en l'abstracció.
La seva primera exposició individual va ser a Madrid, en 1954, en la galeria Clan i va ser la primera mostra d'escultura abstracta que es va realitzar a Espanya. En els seus començaments va utilitzar preferentment el ferro i la fusta, i va introduir posteriorment altres materials com el formigó, l'acer, la pedra i fins i tot l'alabastre, que li interessava per la seva qualitats lumíniques. A partir dels anys 1970 Chillida observa la naturalesa i cerca en ella l’ inspiració per a les seves formes.

Arquitectura: Llotja de peix

Llotja de peix
En la llotja de peix trobes peix fresc i de qualitat, d'una gran varietat d'espècies, tant en peix fresc com en marisc. La presentació del peix ha de fer-se en caixes de forma rectangular, de material autoritzat no recuperable, i amb una cabuda màxima de 6 kg. Tot el procés, des de la captura fins al punt de venda, està sota la supervisió d'una entitat de control inscrita en el Registre d'Entitats de Control i Certificació de la Direcció general d'Indústries i Qualitat Agroalimentària del *DARP, de manera que s'assegura el compliment del Reglament de la Marca Q.

Arquitectura: Barris Pescadors

Barris pescadors
Els carrers estrets, passadissos perpendiculars i paral•lels amb el port, els carrers ens fiquen en un món d'edificis humils fent-nos pensar que ens trobem en un poble de pescadors. Les seves balconades amb roba estesa i petits restaurants es complementen amb bars de tapes i multitud de sorolls i sons amb la persistent presència de l'olor del mar, del mediterrani.

Arquitectura: Platja

La platja

Geogràficament parlant, la platja és un dipòsit de sediments no consolidats que varien entre sorra i grava, excloent el fang ja que no és un plànol al•luvial o costa de manglar, que s'estén des de la base de la duna o el límit on acaba la vegetació fins a una profunditat per on els sediments ja no es mouen.
Perquè es formi una platja ha d'haver-hi certes condicions que ho permetin. Primer ha d'existir un àrea geomòrfica que permeti l'acumulació de sediments. Segons, ha de ser major l'acumulació o acreció de sediments que l'erosió, ja que si la segona és major, no hi haurà una acumulació permanent. Recordem que tota platja ha aconseguit naturalment un cicle entre l’acreció i erosió. No obstant això, si s'insereixen noves variables que afectin aquesta relació es pot sobrepassar el límit geomòrfic de la platja i desencadenar una sèrie d'esdeveniments que puguin portar a la pèrdua de la platja.
Una platja és algunes vegades un entorn inestable que exposa a les plantes i animals que ho habiten a condicions sempre canviants. No obstant això, aquests patrons cíclics diaris i estacionals porten a nombrosos organismes vegetals i animals, les fonts d'alimentació i de supervivència. Alguns petits animals furguen en la sorra i s'alimenten amb el material dipositat per les ones. També l'habiten crancs, insectes, i petits ocells. Les tortugues de mar dipositen els seus ous a les platges

També es un entorn d’oci per les persones, uns dels favorits de tot el món. a la gent l'agraden anar a la platja per tomar el sol, banyar-se en el mar, jugar, etc.

Arquitectura: Port

Els ports

Els ports va ser un punt essencial a la vida de la gent dels pobles costaners des de fa milers d’anys. Formàveu part del medi de transport de la gent i permetia la comercialització en llocs diferents. Amb el pas dels anys dels ports van anar evolucionant.

L’evolució d’un port també depèn de la zona i la de gran comercialització. Els ports molts grans solen estar en zones de grans capitals o grans ciutats amb molt de recursos econòmics.
En general, les funcions d'un port són: comercial, intercanvi modal del transport marítim i terrestre, base del vaixell i font de desenvolupament regional. Entre les funcions també: l’activitat pesquera, d'oci i de defensa.

Arquitectura: Els Dics

Els dics

Es denomina dic al mur construït per contenir l'embranzida de l'aigua. En general és de terra i esta en paral•lel al curs d'un riu.
Existeixen diferents tipus de dics com els artificials, els de contenció, les esculleres, els naturals, etc.
Exemples:
Dics artificials prevenen la inundació d'aquells llocs com a pobles o camps que estan prop dels rius, gràcies a aquest dic l'aigua té un flux més ràpid, i cuida les àrees limítrofes contra l'embat de les ones.
Dic natural: sorgeix del la acumulació de material arrossegat per l'aigua en la vora del mateix, el moment d'una inundació
Dics esculleres: Són estructures artificials creades mitjançant superposició de capes d'elements de diferents granulometries i materials encaminats a reduir la quantitat d'energia provinent de l'onatge que entra en un lloc que es vol abrigar, per exemple un port. Contràriament als dics de contenció, no tenen una funció d'impedir la filtració de l'aigua.

Dics de contenció: Aquests dics tradicionalment són construïts, amuntegant terra a la vora del riu. Amplia la base i afilats en el cim, on se solen posar borses de sorra.

Arquitectura: Els fars

Els fars
Un far es una torre situada a prop de la costa, es situen en rutes de navegació dels vaixells i disposen en la part superior d’una llum molt potent, la qual s’utilitza com a guía dels vaixells. També en el far sempre es troba un guardafar que també viu al mateix far i s’ocupa del seu manteniment i neteja. Actualment la majoria dels fars són de forma automàtica i vigilats a distància.
Amb el pas dels anys l’evolució dels fars va donar un gran pas al creixement dels països de zones costaneres, era un monument imprescindible per la navegació.
Durant l’edat Mitjana, els fars no eren un objecte perfeccionat. Al segle XVII els fars encara eren fogueres de fusta o llums tancades a dins de llanternes de vidre fins que el 1782 que l’enginyer Teulère va crear llums reflectores.
Quan va arribar el segle XIX, Fresnel es va donar un pas més gran en la creació dels fars amb lents de graons, composts per un vidre central de forma ordinària envoltat per una sèrie d'anells de poc espessor el perfil del qual és de tal manera que tots tenen el mateix focus principal
Els moderns sistemes de navegació per satèl•lit, com el GPS, han llevat importància als fars encara que segueixen sent d'utilitat (seguretat) per a la navegació nocturna ja que permet la verificació del posicionament en la carta de navegació.

Deu Neptú

Un petit poema que explica com es Posseidó


Posseidó

Inmóvil, en silencio iluminado,
y a la vez en acción, audaz guerrero
que une a serenidad de atracadero
furia de mar sobre el acantilado.

Horizonte rebelde y escarpado,
o quizás antagónico velero
centrado está en su diana, ante el acero
del tridente que Hefestos le ha forjado.

No es el dios que en su carro de tritones
surca los mares, ni el que en los rincones
de su palacio de corales goza

de las nereidas a que ofrece abrigo.
Este es el dios que tiene un enemigo,
y con su propia fuerza lo destroza.


Autor: Francisco Alvarez Hidalgo

Monument als pescadors

Monument als pescadors de Buzios

Als pobles costaners i barris pescadors solen tenir monuments de pescadors i mariners com a record dels seus avantpassats. Aquests monuments formen part de la cultura del lloc que perdurarà per sempre. Per això es donen molt de valor als monuments.

Noi Pescador

Enfront del port de Cambrils podem trobar aquesta estàtua que representa un nen venent peix portats pels pescadors que acaben d’arribar, l'autora és Maria Dolors Ortuño.

La vela de Cambrils

La vela orientada cap al port de pescadors de Cambrils, és una obra inspirada en el mar i representa una vela inflada pel buf del vent. De 12 metres d'altura per 7 metres d'ample aproximadament.

Barri Pescador

Puerto Cambrils


Els barris pescadors son molt antics. Fa part de la nostra cultura, ja que aquests barris son els primers a ser construït i poblat gracies al mar que esta al costat.

Context geogràfic: La mar mediterrania comparada amb les altres mars

He escollit això perquè és la comparació de dos mars semblants i propers

Imatge de: gea.cat

Mar Caspi- Mar Mediterrani

Mar Mar Caspi Mar Mediterrani
Superfície 371.000km2 3.000.000km2
Profunditat màxima 995m 5.210m
Profunditat mitjana 170m 1.370m
Dimensions 1.210 de nord-sud, 236km a 436km d’est a oest 800km de nord-sud, 4.000km d’est a oest

Clima Mar Caspi

Clima bastant més fred que el mediterrani sobretot al hivern.

Clima Mar Mediterrani

El clima mediterrani és una varietat del clima subtropical o del clima temperat que es caracteritza per les seus hiverns temperats, i els estius secs i calorosos.

Flora i Fauna Mar Caspi

La mar Càspia conté un gran nombre d'esturions, els ous dels quals es transformen en caviar. Però està apunt d’extingir-se per la sobre explotació.
A la mar Càspia, juntament amb la mar Negra, s'hi poden trobar espècies del musclo zebra, introduït de forma accidentalment i que s'ha convertit en una espècie invasora a molts països.
La Foca del Caspi , que és endèmica a la mar Càspia, és una de poques espècies de foca que viuen en aigües d'interior (vegeu també la Foca del Baikal. L'àrea ha donat el seu nom a unes quantes espècies d'ocells, incloent-hi les gavines del Caspi i els xatracs del Caspi. Hi ha unes quantes espècies i subespècies de peixos endèmics d'aquest mar interior, incloent-hi el Kutum, el Rutilus del Caspi, la Brema i un "salmó" del Caspi una subespècie de truita Salmo trutta caspiensis . Aquesta subespècie està amenaçada de forma crítica.

Flora i Fauna Mar Mediterrani

Té tot tipus de algues, porífers, cnidaris, cucs, mol•luscos, crustacis, briozous, tunicats, fanerògames, equinoderms i peixos.

Context geogràfic: La mar mediterrania comparada amb altres mars

He escollit això perquè és la comparació de dos mars semblants i propers

Imatge de: gea.cat

Mar Negre- Mar Mediterrani

Mar Mar Negre Mar Mediterrani
Superfície 436.400km2 3.000.000km2
Profunditat màxima 2.212m 5.210m
Salinitat 18% 3,8%

Clima Mar Negre

Al nord el clima és més fred i variable, i el del sud és un clima mediterrani. Les costes oest i sud tenen llocs amb moltes pluges, un clima gairebé subtropical. La mitjana de temperatures superficials de la mar Negra oscil•la entre 7 i 9 °C.

Clima Mar Mediterrani

El clima mediterrani és una varietat del clima subtropical o del clima temperat que es caracteritza per les seus hiverns temperats, i els estius secs i calorosos.

Flora i Fauna Mar Negre

Mar Negra inclou les 193 espècies de peixos.(No he trobat més informació a internet, caldrà buscar més informació en llibres).

Flora i Fauna Mar Mediterrani

Té tot tipus de algues, porífers, cnidaris, cucs, mol•luscos, crustacis, briozous, tunicats, fanerògames, equinoderms i peixos.

Context geogràfic: La mar mediterrania comparada amb altres mars

Imatge de: gea.cat

He escollit això perquè és la comparació de dos mars semblants i propers

Mar Morta- Mar Mediterrani

Mar Mar Morta Mar Mediterrani
Salinitat 33,7% 3,8%
Superfície 625 km2 3.000.000km2
Profunditat màxima 422m 5210m

Clima de la Mart Morta:
És un clima assolellat durant tot l’any. La precipitació mitjana anual és de 100mm, la temperatura mitjana a l’estiu oscil•la entre els 32 i 39 ºC i al hivern entre els 20 i 23ºC.

Clima del Mar Mediterrani:
El clima mediterrani és una varietat del clima subtropical o del clima temperat que es caracteritza per les seus hiverns temperats, i els estius secs i calorosos.

Flora i Fauna de la Mart Morta:
Cap ésser viu pot suportar les condicions de vida de la Mar Morta llevat d’alguns microbis especials, en cas de precipitació el llac es pot cobrir d’algues vermelles.
Aquesta massa d’aigua es denomina “morta” perquè la seva alta salinitat impedeix la vida dels organismes aquàtics, malgrat que hi són presents petites quantitats de bacteris i fongs.

Flora i Fauna de la Mar Mediterrani:
Té tot tipus de algues, porífers, cnidaris, cucs, mol•luscos, crustacis, briozous, tunicats, fanerògames, equinoderms i peixos.

Context històric: Tipus de Pesca

He escollit això perquè és un tipus de pesca més important/utilitzat de Cambrils

Imatge de: mardamunt.blogspot.com

El tresmall: El tresmall és un ormeig de pesca format per tres xarxes superposades i de diferent trama. D’aquesta manera el peix passa la primera xarxa i es queda enganxat entre la segona i la tercera. De mides molt variables, s’empra principalment al mar i a les basses i es capturen espècies molt diverses: llisals, carpes, llobarros, moixarres…